DG EMOJIK / català

La història dels emojis: del somriure textual a l'estàndard comú

En la història dels emojis, cal tractar per separat els emoticones textuals, els caràcters visuals dels mòbils japonesos i l'estandardització internacional. Aquests són passos connectats, amb un rerefons tècnic diferent. Una de les preguntes recurrents en l'evolució ha estat com transmetre el to, a més del contingut, en un missatge escrit breu.

Traducció automàtica completa de l'original en hongarès.

Una tecla rosa amb un cor en un teclat clar.
Il·lustració. · athree23 / Pixabay

Les tres fites principals, breument:

Data Exemple documentat Què va canviar?
1982 El somriure textual de Fahlman. Va separar els missatges humorístics dels seriosos amb signes de puntuació.
1999 El conjunt de 176 elements de DOCOMO. Petits símbols visuals van entrar als missatges mòbils.
2010 Unicode 6.0. La identificació comuna de caràcters es va ampliar amb un conjunt d'emojis més gran.

Aquests són fites documentades. Trobaràs les fonts originals corresponents a les seccions següents.

Un somriure textual documentat de 1982

En el seu missatge del 1982 de setembre del 19, conservat al lloc de la Universitat Carnegie Mellon, Scott Fahlman va suggerir la seqüència de caràcters :-) per marcar els missatges humorístics. Allà mateix també hi apareixia la seqüència :-( per distingir els missatges que s'han de prendre seriosament. Aquesta és una fita ben documentada de l'ús d'emoticons en línia. Font: la conversa original al lloc de la CMU

Aquest tipus de símbol es componia dels signes de puntuació disponibles. Qui en coneixia l'ús podia detectar més fàcilment la intenció de l'autor. Tanmateix, la interpretació requeria un coneixement comú: el símbol per si sol no explicava tot el context de la conversa.

Això encara té una lliçó avui dia. Un equip o un grup d'amics pot crear els seus propis símbols curts, però per a un nou participant aquests poden requerir explicació. Aprendre l'ús comú continua sent una tasca separada de la representació tècnica.

Una de les fites conegudes dels emojis mòbils japonesos

NTT DOCOMO va publicar el 1999 un conjunt de 176 emojis. Les figures de Shigetaka Kurita es van crear en un marc de 12 × 12 píxels. La col·lecció del MoMA data aquesta obra del 1998–1999 i també en presenta la rellevància per a la missatgeria mòbil. Font: MoMA, Shigetaka Kurita – Emoji

El conjunt incloïa, a més d'expressions facials, símbols visuals de meteorologia i altres temes. El nom «emoji» prové de la composició de les paraules japoneses que signifiquen imatge i caràcter. Per això, el «emo» inicial pot ser fàcilment enganyós per a qui associa la paraula amb l'anglès emotion.

La mida de 12 × 12 píxels oferia un marc estret: calia dibuixar un símbol reconeixible en 144 píxels. El conjunt conservat pel MoMA mostra aquest treball de disseny concret. Tanmateix, no es pot vincular tot el context de la comunicació visual a un únic conjunt.

La identificació comuna va facilitar la interoperabilitat

Unicode 6.0 es va publicar l'11 d'octubre de 2010. Una de les ampliacions significatives d'aquesta versió estava relacionada amb els emojis, i un fitxer de dades separat assignava els símbols als conjunts anteriors dels proveïdors japonesos. Font: descripció de la versió Unicode 6.0

El valor pràctic de l'estandardització és que diferents programes poden utilitzar identificadors de caràcters comuns. L'objectiu general d'Unicode és garantir aquesta gestió unificada de caràcters entre plataformes i idiomes. Font: What is Unicode?

Això explica una particularitat del funcionament actual: el text copiat pot portar els mateixos caràcters, mentre que a la pàgina receptora apareix un dibuix diferent. La identificació comuna i la gràfica visible segueixen sent capes separades.

Què t'explica d'això el teu telèfon actual?

El :-) antic segueix sent escribible amb signes de puntuació. Pots transmetre l'emoji 🙂 com a caràcter, i el sistema receptor n'ofereix el dibuix. La incorporació d'un nou emoji a l'estàndard pot requerir una actualització addicional al telèfon o a l'aplicació.

Per tant, la identificació comuna facilita la transmissió, però per a la interpretació comuna cal la conversa. Quan llegeixis un missatge antic, tingues en compte els costums de l'època i el context previ. L'argot actual per si sol no explica què volia dir algú anys enrere.

Als articles sobre les diferències de formes i els dibuixos diferents dels dispositius, pots provar això amb exemples actuals.

Porta amb tu l'essencial

Qüestionari de tres preguntes

Prova com aplicaries el que has llegit. Marca una resposta per pregunta; cada resposta correcta val un punt. L'avaluació dona retroalimentació per a aquestes tres situacions; no emmagatzemem ni enviem les teves respostes.

1. En què es diferenciaven la proposta de Fahlman :-) i el conjunt mòbil de Kurita?
2. Què ajuda la identificació comuna de caràcters Unicode?
3. En un missatge antic hi ha un emoji inusual comparat amb l'argot actual. Com l'has de llegir?

Solucions i explicacions
  1. La primera es va construir a partir de signes de puntuació, i la segona, de petits caràcters visuals. Les dues fites històriques van utilitzar formats tècnics diferents.
  2. Diferents programes poden gestionar els mateixos caràcters. La identificació facilita la interoperabilitat, però el dibuix i la interpretació encara poden variar.
  3. Juntament amb el context de l'època i la resta de frases de la conversa. Sense els costums i els antecedents de l'època, la lectura actual pot ser enganyosa.

Compta les teves respostes correctes: cadascuna val un punt. Una resposta omesa val zero punts.

  • 3 punts: En les tres preguntes has distingit la forma, la identificació i la interpretació; consulta una de les fonts originals.
  • 2 punts: Torna a llegir l'estació corresponent de la taula cronològica.
  • 0–1 punts: Escriu al costat dels exemples de 1982, 1999 i 2010 quin canvi tècnic mostren.

Tenim una altra bona lectura

Tots els 20 articles · Busco emojis